lunes, 14 de diciembre de 2015

Opinió personal

M'ha agradat moltíssim aquest llibre, per això, m'agradaria recomanar-lo a totes aquelles persones que estan indecises per comprar-se aquest llibre.
La part que més m'ha agradat ha sigut quan es revela tota la veritat i els secrets de l'Èric surten a llum. Me l'he llegit dos cops: un per llegir tranquil·lament i entendre el llibre, i l'altre, per fer el resum per capítols.





 

III: Els ànecs a l'hivern

La Xènia i la seva mare van anar al centre de menors. Els hi esperava el director i l'Albert, aquest últim va dir que hi havien proves suficients per demanar que el cas fos revisat. 

La Xènia va quedar molt trasbalsada després de llegir el quadern de l'Èric. Era l'única persoba que sabia la veritat, i no podia guardar-se-la sense fer res.
Va entrar a una sala on estava l'Èric. No va necessitar cap paraula per saber com n'estava de sorprès. Es van fer una abraçada, després van començar a parlar. Però el més important ja ho sabien.



No sabem què passarà entre la Xènia i l'Éric a partir d'aquest moment, només sabem que la seva 
amistat serà profunda perquè se senten units des de l'emoció, el respecte i els sentiments.

Dues pales i un pic

El vespre que la Marta va morir,  l'Èric va anar a la biblioteca. Quan va arribar a casa no hi havia ningú. Unes hores després, arribava el Ben molt preocupat i suant. Li va dir, molt nerviós, que la Marta era morta, l'havia atropellada 3 cops. Es veu que l'havia molestat molt aquell dia. Amb penes i treballs, i sense parar, entre tots tres (el Kevin també ajudavva) van conseguir cavar un sot no gaire profund. Van agafar el cos de la Marta i el van tirar dins el clot. El Ben va tirar el pic i les dues pales al Llobregat.

L'Èric li va prometre al Ben que diria que ha sigut ell.

Execució penal

L'Èric ja porta al centre de menors més de 4 anys, d'aquí a 8 mesos el deixaran sortir. Només fa una cosa que li fa real il·lució: poder mirar els ulls de la Xènia.

Clans

Va anar a l'enterrament del Ben que va morir amb 24 anys. Va morir d'una pallissa. Havia començat a vendre droga en una zona que estava controlada pel clan dels Medina que defenien el seu territori com si fossin lleons.

Nokia

El Ben va deixar una caixa per a l'Èric on hi havia les claus d'un pis de Barcelona, el mòbil de la Marta i més mòbils.

Minifaldilla

La Marta anava darrere del Ben sense adonar-se que feia el ridícul. El Ben no li feia ni cas, però ella no es cansava. Era molt pesada. La gota que va fer vessar el got va ser el dia que es va tornar boja del tot i es va fer una foto nua. La va penjar a totes les xarxes socials fent referència al Ben.

Només una hora més tard, era morta.

El judici

Quan va sortir a declarar el Ben feia cara de molt afectat i va explicar a la seva manera el que va fer aquella nit que va morir. Va explicar que l'Èric era boig per la Marta però que mai s'hagués imaginat que fos capaç de fer allò. Va anar en contra d'ell.

El jutge va dictar el seu veredicte: l'Èric era un assassí.



V/F

Li van fer una prova de nivell i unes preguntes tipus test per veure com anava en els estudis i per veure com es sentia. Sentia cansament i soledat. Les seves aficions: Llegir, pensar, passejar.

Règim de visites

El Ben va trigar més d'un mes a venir a veure l'Èric. El Ben estava nerviós i no el va a tornar a veure fins al dia del judici.

Perdre el temps

L'Albert (el seu advocat) va preparar la defensa de l'Èric com si l'anés la vida. Malauradament, l'Èric no va col·laborar gaire. Es va enfadar molt amb ell.
A la Marta li agradava moltíssim el Ben, sempre anava rere el Ben com si no haguessin més nois al món.  L'Èric es va inventar una història falsa sobre com va matar a la Marta, l'Albert no s'ho creia.


Dilluns, dimecres i divendres de quatre a cinc

Durant molt de temps ha estat intern i ha sigut un estudiant model. Per això, alguns professors l'han donat permís per fer cosas que estan prohibides. Podia consultar Internet. Va preguntar al professor si podia deixar la seva opinió sobre els llibres que llefia al web dels lectors de la biblioteca. Tenia correu electrònic però no el deixaven consultar-lo. Va desobeir les normes per primera vegada. 

Quan el professor el va descobrir li va prohibir utilitzar el ordinador. Se li va acudir una idea genial: va fer com si tingués convulsions, el van portar corrents a la infermeria i quan es va anar el metge un moment, va córrer cap a l'ordinador i li va enviar un correu a la Xènia tant ràpid com va poder. El van enxampar i li van caure cinc dies de separació del grup (van portar-lo a les cel·les de baix). 

Després, el van tornar a enxampar i li van caure set dies, es va passar un dia sencer lligat al dia.

Reixes

L'Èric era a casa del Ben quan el van arrestrar. L'Albert seria el seu advocat.

Confessió

Quan li van preguntar si havia matat a Marta Villanueva va dir que l'havia matat ell perquè ''era molt pesada''. Tothom va fer una ganyota de fàstic. Va pensar que d'ara endavant s'havia d'acostumar, molta gent el miraria d'aquella manera.

Primer dia d'eternitat

Havien deixat lliure al Kevin i al Ben. L'Èric no parlava casi quan li preguntaven.
Quan va entrar per primera vegada li van fer que deixés tot el que portava.

Les normes

Hi havien moltíssimes normes que s'havien de complir i si no era així, et posarien una sanció disciplinària que aniria des de separació del grup de tres a set dies a l'amonestació.

La família

L'oncle de l'Èric no és el pare del seu cosí; la seva tieta tampoc no és la seva mare. El Ben i l'Èric tampoc no són cosines autèntics encara que portin el mateix cognom.

Excrements

Segons l'Èric el centre de menors és una presó: les finestres no es poden obrir, els vidres són molt gruixuts i estan cargolats als marcs de les fines, les portes són d'acer i no les pots obrir quan vols, tenen doble pany i un passador per fora. A la nit els tranquen a les habitacions i el pati està envoltat de tanques molt altes i rematades amb punxes. Esta tot controlat per una càmera.
Als que hi manen no poden suportar que hi hagi gent com l'Èric, són l'evidència del seu fràcas. Diu que són els errors que els adults amaguen a si mateixos. 

El mòbil

El Ben li va regalar un mòbil a l'Èric. Tenia moltes fotos del seus amics, sobretot d'un, el Marcel López. El Ben va apuntar a l'Èric a fer taekwondo. El professor era el Marcel, era molt esportista i no era gens lleig. Era l'entrenador personal del Ben i el seu millor amic. El Ben l'admirava, per això l'Èric va enviar la seva foto a la Xènia i es va fer passar per ell. L'Èric no volia anar més al gimnàs, el que volia fer era estudiar.

El barri

La gent del barri de l'Èric no saben fer gaires coses. Si un paleta es queda sense feina i no troba res més, només sap fugir de la realitat fins que la realitat l'enxampa. Era un lloc deixat de la mà de Déu on no era estrany veure criatures descalces i on tothom portava, almenys una navalla a la butxaca dels pantalons.

Llaunes

La mare de l'Èric fa de prostituta, si era casa, estava borratxa o dormia. A casa, només menjaven llaunes. Un dia, va marxar sense avisar a Londres i no va tornar. Pel que fa el seu pare, mai s'havien dit dues frases seguides.

Ben

Si no hauria sigut pel Ben, l'Èric s'hauria ofegat en aquella brutícia de casa. El Ben tenia quatre anys i mig més que ell. Es va convertir en la persona més important de la seva vida. Va fer coses increïbles per ell: compar-li roba, li convidava a menjar, li donava diners... Va denunciar al pare a serveis socials i, li van treure la custòdia. Llavors, l'Èric va anar a un centre d'acollida per a menors. El Ben va aconseguir que pogués passar els caps de setmanes amb ell. L'Èric hauria fet el que fos pel Ben.

II: Holden

Un començament

L'Èric és un cas perdut, abans de conéixer a la Xènia li era tot igual. 

Segon intent 
 
El seu nom és Èric González Pascual i té 18 anys. És un noi tranquil que parla poc, tímid i gens segur de si mateix. Li agrada molt la Xènia. És bon estudiant però al seu barri les coses eren molt diferents. És força alt, té els cabells foscos, llisos i curts.
 

Capítol 13

Hi havien passat 3 mesos, però encara no havia oblidat al Marcel.

Van cridar a la Xènia perquè hi anés a secretaria, li havien enviat un paquet d'una presó de menos de Can Salvà (Barcelona).
Dins d'aquest paquet, hi havia un quadern escrit amb bolígraf. A la Xènia se li van negar els ulls, i, amb prou feines li va sortir la veu quan li va dir al director que li pertanyia.

Capítol 12

Va treure un 1,5 a Filosofia. Tot el que havia estat passant aquests dies s'ho va explicar als pares: li va dir que les notes d'avoaluacio serien un desastre perquè havia estat molt distreta, com havíen parlat durant setmanes mitjançant el correu electrònic i com tot d'un plegat havia decidir-lo buscar. Les notes ho arreglaria estudiant de valenta.

Capítol 9, 10 i 11

En Marcel la segueix, a la Xènia li desagrada molt la seva actitud. Li va dir que no sabia de que parlava i que li havien mentit perquè ell no la coneixia de res.
-
Cada vegada que la mare es preocupava per ella, ella encara es sentia més culpable per tot.
-
La Xènia li va escriure un correu a la persona que li havia estat dient mentires. Li va dir que l'havia trencat el cor en mil bocins i que l'odiava. Tot el que havia fet per ella era mentida, no volia tornar a parlar amb ell i es va despedir.

Capítol 7 i 8

Li havia dit a la mare que aniria a fer un treball d'Anglès i que es quedava a dinar un altre cop. Va anar a l'Escola d'Arts Marcials Yom Chi. Va assabentar-se que era professor i ensenyava als nens petits.

-

Es va trobar amb el Marcel, però aquest no la reconeix i no sap de que parla. A la Xènia li van venir ganes de plorar.

Capítol 6

Encara hi havia un altre lloc on volia buscar el Marcel, va ser molt difícil  ja que només tenia aquella foto del gimnàs que li havia enviat. Tots aquests dies havia estat molt distreta pensant en el Marcel, tant que es va oblidar l'examen de filosofia.

Capítol 5

La Xènia li va dir a la seva mara que estaria a l'escola fent un treball, però, no era veritat. Aniria a la suposta escola d'en Marcel, IES Ricard Salvat. Quan va anar li van dir que no hi havia cap alumne anomenat Marcel López.

Capítol 3

El noi del fòrum li va dir que es deia Marcel López. També li va explicar que no tenia mòbil i que no podia escriure gaire on era. Les seves respostes eren molt curtes. La Xènia li va adjuntar una imatge d'ella. Ell solia respondre els missatfes de quatre a cinc de la tarda els dilluns, dimecres i divendres. La Xènia s'havia enamorat. L'única amiga que tenia era la Sandra i no passaven per un bon moment per explicar-li tot el que estava succeint. 

El Màrcel li va enviar una foto d'ell a classes de judo, amb un cinturó negre. Ella li va enviar dos correus on deia que li agradava molt i que volia veure'l. Ell li va respondre que li agradava molt més  el que hi havia dins d'ella, i això que era molt guapa.
La filosofia de la Xènia era: ''Per què s'ha d'esperar?''. Aquesta no era la del Marcel, li va dir que encara no podia quedar i ella es va sentir fatal. Després li va dir que esperés perquè estava enamorat d'ella, el missatge estava a mitges.

Capítol 2

La Xènia estava molt distreta i començava a témer quan arribesin les notes del segon trimestre. Sempre havia sigut una bona estudiant, però, aquells dies trobava justificació per tot. Va mentir a la mare sobre les notes.

Un dia, va agafar un llibre en préstec a la biblioteca: ''El vigilant en el camp de sègol'', de I.D Salinger. La bibliotecaria se'l va lliurar amb un punt de llibre on posava un fòrum lector de la web de la biblioteca. Va llegir un missatge al fòrum que va despertar la seva curiositat. El noi que ho havia escrit tenia 17 anys, anava a l'Institut Ricard i el correu era el nom del protagonista del llibre. La Xènia li va escriure un correu.

Capítol 1: Salinger

La mare de la Xènia sempre que la seva filla es connecta a Internet ha d'estar pendent del que fa ja que diu que hi ha perills que ara no pot entendre ella i que ens fan por. La Xènia diu que al pare se li pot explicar confidències, va estar a punt de explicar-li com estava canviant tot; que feia dies que no pensava en altra cosa que no fós el Marcel. Però, ell ho hauria dit a la mare.

Personatjes principals

Xènia: És filla única, fa batxillerat i treu molt bones notes. Viu en un món còmode, molt pautat pels seus pares, amb poca llibertat, però tranquil. És una bona lectora i aquest és el nexe d'unió entre els dos protagonistes. S'enamora d'un fantasma (una veu sorgida d’Internet).


Èric: Esta acusat d'assassinat i està complint condemna. Encara que, darrere d'unes xifres fredes, s'amaga la peripècia d'un adolescent sensible, intel·ligent i maltractat per la societat.