Hi havien passat 3 mesos, però encara no havia oblidat al Marcel.
Van cridar a la Xènia perquè hi anés a secretaria, li havien enviat un paquet d'una presó de menos de Can Salvà (Barcelona).
Dins d'aquest paquet, hi havia un quadern escrit amb bolígraf. A la Xènia se li van negar els ulls, i, amb prou feines li va sortir la veu quan li va dir al director que li pertanyia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario